M’havia fet un tip de riure i ho estava compartint amb els companys i companyes de Podemos prenent una birra, després d’assistir al debat entre els 10 candidats (només hi havia una dona) a l’alcaldia de Calafell. Ens venia al cap la imatge d’en Joan ‘Nani’ Soler (ERC) amb el micròfon a la mà, mut, quan no havien ni passat 60 segons de la seva intervenció i encara en quedaven uns 60 més del seu torn de paraula. Es va fer un silenci espès a l’auditori, abans no va dir “ja està” i li va passar el micròfon al següent ponent. Mare meva, quin nivell!
També recordàvem amb plaer les intervencions del candidat de Guanyem Calafell, Constantí Ortega, que la majoria del públic present escridassava -juntament amb Pedro Arias, de PxC- quan feia ús de la paraula. De fet, seria més just dir que era el candidat d’ell mateix. Aquest home no representa a cap partit, ni abandera cap ideologia, només és una mala persona que vol aprofitar-se de la confusió generada pel context polític actual. Deixem-lo de banda, doncs, no paga la pena dedicar-hi més temps a una persona que no s’ho mereix.
I nosaltres, què ens mereixem? Perquè una cosa és clara, si la classe política que es va aplegar a l’auditori el dilluns és la que ens ha tocat, alguna cosa també haurem fet malament. Per començar, no saber construir una alternativa d’esquerra al municipi que faci front als partits que porten governant des de fa 30 anys. I si no, fixeu-vos en què va passar el dilluns.
Javier Ramos Panduro, el candidat del nou partit Calafell en Comú-Entesa, va fer èmfasi en el seu discurs en què tot ho farem entre tots i totes, és a dir, en comú. Ho va saber transmetre prou bé. El problema és que no sabem qui forma part d’aquest “tots i totes”. Cal no oblidar que Javier Ramos Panduro és militant de Iniciativa per Catalunya Verds i, a la candidatura, hi formen part alguns persones que van sortir del Partit dels Socialistes de Calafell. Gent d’esquerres, sí, però a l’estil de sempre.
Si cerquem més candidats d’esquerra què hi eren al debat, només en trobem un altre: Ivan Montejo, l’orador més brillant de tots, malgrat que el format tan rígid no li afavoria en absolut. Va deixar clar les seves idees en el primer torn de paraules: cal capgirar l’Ajuntament, articular mecanismes de democràcia directa, limitar els sous dels càrrecs, no romandre més de 4 anys al govern, acabar d’una vegada per totes amb els càrrecs de confiança,… Gent jove, preparada, amb una estructura assembleària, què més es pot demanar? El problema ve quan l’Ivan diu que la CUP defensa el dret d’autodeterminació dels Països Catalans i que volen treballar des dels municipis per una independència real per “canviar-ho tot”. I què passa si el que volem molts és canviar-ho tot, primer, i després ja veurem això de la independència?
La resta de candidatures no van aportar res, que no sigui allò de sempre. En Joan Olivella va defensar la seva gestió, bàsicament reduir el deute municipal que va heretar del Jordi Sánchez -l’anterior alcalde, que era del PSC- i fer realitat les obres i equipaments a què s’havia compromès el seu equip de govern. Tot i la placidesa del debat, es va mostrar nerviós, poc acostumat a debatre, como si pensés per què ha de donar explicacions d’allò que ha fet.
En Ramón Ferré va sobresortir com el millor del bloc de la “casta”, per entendre’ns. Va etzibar a la resta de candidats que ells sí porten a les eleccions un programa de participació ciutadana (Calafell 25×25), que baixaran l’IBI un 10% per al 2016 i que, ara sí, “canviaran allò que mai no canvia a Calafell”. La qüestió és que Ferrer ha format part de la manera de fer política tradicional -Jordi Sánchez i Ramon Ferré estan imputats pel conveni urbanístic de la masia Cal Perotet, quan aquest últim era regidor d’Urbanisme- i costa de creure que ara tots, de cop i volta, s’apuntin al canvi. Val a dir, també, que va deixar anar alguna que altra petita perla com aquesta: “Per combatre l’atur, donarem feina”. Impressionant.
Què dir de la resta de partits? Discursos llegits amb desgana, confusió d’idees, desconeixement de la realitat de la política municipal, com quan el de Ciutadans va dir que baixarien l’IVA (sic). El torn de preguntes que podien fer els candidats va ser rebutjat pel ‘Nani’ i en alguns casos també pel Parera (UAM), per la Teresa González (PP)… No tenien res a dir? Aleshores, què hi feien allà?
Una falta de respecte a la ciutadania, en poques paraules. Només Javier Ramos e Ivan Montejo -juntament amb Ramon Ferré, cal dir-ho- es van preparar les seves intervencions. La resta, van passar, com van poder, el tràngol, a l’espera del sopar a base de marisc que els hi va oferir el restaurant L’Ancora, copatrocinador de l’acte. (Per cert, Javier Ramos i Ivan Montejo, van declinar la invitació.)
Com es nota que ha començat el canvi. Penso ampliar la foto que veieu del sopar, i la posaré en un marc amb el títol “La casta, a Calafell”.
TIC, TAC, TIC, TAC, TIC, TAC…
Cesc Vázquez 